Amb la pell al cos

Quelcom gest es torna mut quan el parles,

arrela’t la pell al cos

i nova i estranya regala’t.

Deixa corre l’aigua per tots els teus afluents,

que et banyi la cara

una altre cara inversemblant a tu.

Per dins les mans dibuixen formes estranyes,

i és l’art l’única paraula que m’entén

quan et toco i em parles.

Acaricia’m i pinta’m de color tots els meus negres,

et juro, que aquesta vegada

serà l’última vegada que pensi en una altre.