tag:blogger.com,1999:blog-16509319717960637592024-03-08T12:06:20.068-08:00Pura VidaLa poesia también está en las palabras, per eso -ahora-, vivo y escribo.Diana Segurahttp://www.blogger.com/profile/02832808584045427382noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-1650931971796063759.post-9351172335776484512011-02-23T08:05:00.000-08:002011-02-23T08:05:30.242-08:00SERÉ TOT JO<span style="font-family: inherit;"> <div style="margin-bottom: 0cm;">Si em permet el vitalici silenci </div><div style="margin-bottom: 0cm;">posar-li paraules al buit que deixa la solitud </div><div style="margin-bottom: 0cm;">et diria: No marxis!</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Però dubto convençuda que el puguis sentir.</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Aquest inert estat de supervivència </div><div style="margin-bottom: 0cm;">m’aresta les poques branques que em resten,</div><div style="margin-bottom: 0cm;">i si el vent de la tempesta de l’oblit</div><div style="margin-bottom: 0cm;">em toca la pell per fer-ne una altre escorça, </div><div style="margin-bottom: 0cm;">no romandré immòbil al pas del temps;</div><div style="margin-bottom: 0cm;">faré d’aquesta ablació la meva gesta.</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Sense excuses ni flors de toia,</div><div style="margin-bottom: 0cm;">ploraré la pedra que em llosa el cor,</div><div style="margin-bottom: 0cm;">perquè després de tot, si res em queda</div><div style="margin-bottom: 0cm;">seré tot jo. Només jo.</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div></span>Diana Segurahttp://www.blogger.com/profile/02832808584045427382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1650931971796063759.post-66170541490655073922011-02-23T07:19:00.000-08:002011-02-23T07:29:55.775-08:00Si tornés la closca al ós<div style="margin-bottom: 0cm;">Si tornés la closca al ós,</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Si calcés la terra un tros de l’univers</div><div style="margin-bottom: 0cm;">d’aquest maleït cel que conspira i ens sotmet,</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Si pogués deslligar el farcit del cor</div><div style="margin-bottom: 0cm;">del teu esperit que em grana per dins la balda dels meus petons,</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Si tingués la sort de viure altres vides... encara que no fos jo</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Malgrat això, </div><div style="margin-bottom: 0cm;">mantinc la il·lusió quasi com a sagrada,</div><div style="margin-bottom: 0cm;">pura i beata;</div><div style="margin-bottom: 0cm;">esperant el pecat com a miracle.</div><div style="margin-bottom: 0cm;">desitjant la resurrecció com si fos el nostre perdó </div><div style="margin-bottom: 0cm;"></div>Diana Segurahttp://www.blogger.com/profile/02832808584045427382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1650931971796063759.post-60092992734536623692011-02-23T07:10:00.000-08:002011-02-23T07:31:29.734-08:00El teu núvol blanc<div align="justify" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm;"><span style="font-family: inherit;">Després de tot, de tu, només em resta solitud. Et recordo, fent memòria, com un núvol blanc enmig d’una tempesta. La teva pròpia tempesta. Amb el sisme al cor i envoltada d’una escorça massa dura per semblar pell i massa fina per semblar forta, vàrem naufragar, soles, lluny de costa i desconegudes. Volen semblar lliures en comptes de perdudes. Volen semblar grans en comptes de ferides i vàrem abrasar-nos amb les mans obertes però buides per voler agafar allò que no sabem oferir. Vàrem somiar despertes un somni esvaït. </span></div><div align="justify" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm;"><span style="font-family: inherit;">No es tracte tan sols de tu, aquest amor que ve després de tu, no és teu, ni tampoc meu del tot. A pesar de tot t’estimo, i estimo el que et vas deixar dins meu. Perquè aquestes runes també parlen d’un present, d’aquesta titella sense titellaire que balla sorda fora de temps.</span></div><div align="justify" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm;"><span style="font-family: inherit;">Però a l’infinit d’aquest racó encara si senten els batecs d’un cor. Com la melodia desenfrenada dels cànons de guerra en primera línia de foc, esperant el dolor, i jo al seu costat; el seu antídot, la teva dot. Però en la frontera de les meves mans, on la curiositat i el misteri descobreixen la resta del món, si debat l’ultratge de la supervivència pel desig. On les víctimes, els meus petons, són afusellats, un a un i en presencia de tothom, i deixats podrir a l’abast dels voltors del teu oblit.</span></div><div align="justify" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm;"><span style="font-family: inherit;">On la sang no hi arriba si recolza l’enyor i les llàgrimes, com úlceres, deixen l’empremta d’un silenci que rebenta per dins. Entre el fang camina l’esperança de tornar-te a trobar, quan la por no faci por, i quan estimar no sigui perdre’s d’un mateix. </span></div><div align="justify" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm;"><span style="font-family: inherit;">Però ara totes aquestes paraules només dibuixant el paisatge d’un lloc llunyà, però si mai tornes a aquest lloc, sàpigues que jo no vaig poder marxar. I ara aquests colors més aspres i foscos donen ombra, a la llum, que un dia els va pintar.</span></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>Diana Segurahttp://www.blogger.com/profile/02832808584045427382noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1650931971796063759.post-48228023835433716532011-02-23T06:31:00.000-08:002011-02-23T07:32:07.246-08:00Amb la pell al cos<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Quelcom gest es torna mut quan el parles,</span></div><div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">arrela’t la pell al cos </span></div><div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">i nova i estranya regala’t.</span></div><div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Deixa corre l’aigua per tots els teus afluents, </span></div><div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">que et banyi la cara</span></div><div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">una altre cara inversemblant a tu.</span></div><div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Per dins les mans dibuixen formes estranyes,</span></div><div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">i és l’art l’única paraula que m’entén</span></div><div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">quan et toco i em parles.</span></div><div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Acaricia’m i pinta’m de color tots els meus negres,</span></div><div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">et juro, que aquesta vegada </span></div><div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">serà l’última vegada que pensi en una altre.</span></div><span style="font-family: inherit;"></span><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>Diana Segurahttp://www.blogger.com/profile/02832808584045427382noreply@blogger.com0